Damián Mollá Beneyto

------------------------------

Apunts per a la biografia de Damià Mollà Beneyto, "un sociòleg fent camí entre la utopia i la realitat del País Valencià"

Vol ser aquesta una aproximació al Damià Mollà persona i al Damià Mollà professor:

Damià Mollà i Beneyto va nàixer a Bocairent el 1946. El seu pare era d’Ontinyent i la seua mare de Bocairent. Fa el batxillerat al col•legi dels franciscans d'Ontinyent i quan acaba diu en casa que vol anar-se’n a Barcelona a estudiar Econòmiques (a València encara no hi havia facultat) i davant la fredor que la seua proposta troba en la família, ell ofereix un repte, estudiarà Econòmiques a Barcelona però, al mateix temps, també estudiarà Dret que per a la família era una carrera molt més seriosa.

I el repte es va complir i a les Universitats de Barcelona i València estudia Econòmiques, Dret i també Sociologia. Sobre 1970, quan ja funciona Econòmiques a València, el seu amic, mestre i company de treball, Josep Vicent Marqués, el convida a què entre com a professor de Sociologia, però abans li diu que ha de passar una prova. Li dóna un munt de llibres sobre la República i la Guerra Civil i li diu que cal que analitze el joc de poder del Blasquisme en aquella època. El futur professor Mollà s’ho pren tant seriosament que fins i tot, aprofitant un viatge a París aconsegueix una entrevista amb Julio Just, President de la República en l’exili i entre altres també recorda una entrevista amb José Mª Gil Robles que havia estat fundador de la C.E.D.A. El resultats del treball foren bons i Marqués l’admet al seu Departament com professor de Sociologia, assignatura que impartirà durant més de 35 anys.

Encara que uns anys després del Maig Francès, el Departament de Sociologia de la Facultat d’Econòmiques, també va viure el seu Maig Valencià i com diu el professor Mollà, en algunes entrevistes, “el vam viure amb la intensitat del neòfit que encara creu en la utopia”.

El 1970 és Damià Mollà un dels fundadors de Germania Socialista, un grup marxista no totalitari i valencianista que el 1972 publica el seu manifest “La classe treballadora davant l’opressió al País Valencià com a poble”. El professor Mollà junt amb Lluís Mayor ve a Bocairent a fer proselitisme de Germania Socialista i ho poden fer per què el Sr. Rector, Déu sap que li dirien que anaven a fer, els deixa el saló de la Casa Abadia. D’aquelles xerrades ixqueren alguns del nacionalistes que encara militen. A les amigues del poble els regala discos de Raimon i a València torna a burlar al tardofranquisme, gracies a l’església i aconsegueix que el seus amics Lluís Miquel i 4 Z, canten al Col•legi dels Jesuïtes poc després què en una actuació al cine Artís dedicaren la cançó l’Arbre al Generalíssim i acabaren en els calabossos.

El 1971, davant la postura de l’Ajuntament de València de vendre terrenys públics per a fer un Parador, un Camp de Golf i un munt d’urbanitzacions al Saler, el Seat-600 de Damià Mollà, amb Empar Losilla, Cèlia Amorós i Josep Vicent Marqués fa varies excursions de reconeixement a la zona i acaben decidint fer una acció directa que tenia que eixir en tota la premsa i conscienciar a la gent del que l’Ajuntament franquista estava fent al Saler. El dia de l’“ecosabotage “, envien a Marqués a Altea per a què quede algú per contar-ho si són detinguts. El comando ho té tot controlat i l’herbicida preparat per fer malbé la gespa. La sorpresa va ser que imprevisible i automàticament es posaren en marxa els aspersors del rec i els improvisats ecologistes, pensant que havien estat descoberts, fugiren a tota la velocitat que la seua por i el motor del 600 ho permetien.

Per aquesta època, l’Editorial francesa Ruedo Ibérico, publica un llibre sobre l’Espanya franquista i li encarreguen l’apartat del País València a Marqués i a Mollà que, per si pogueren venir-los represàlies, signen el treball com Vicent Peris i Guillem Sorolla.

Pel 1974 se celebra a Benidorm el I Congres de AEORMA, Asociación Española para la Ordenación del Territorio, considerada la primera organització de caràcter ecologista de l’Estat Espanyol, es desmarcaven d’ADENA que era considerada lligada als poders econòmics i polítics del franquisme. Els sociòlegs Mario Gaviria i Josep Vicent Marqés foren els promotors i Damià Mollà el Secretari de la secció del País Valencià. Entre altres foren membres: Josep Guia, matemàtic, Trini Simó, historiadora de l’art, Salvador Salcedo, sociòleg, Víctor Fuentes, economista, Just Ramírez, arquitecte, Celia Amorós, filòsofa i Carmen Alborch, advocada, parella de Damià Mollà i futura degana de la Facultat de Dret, directora de l’IVAM i Ministra de Cultura.

El 15 de Setembre del 1974 AEORMA fa un primer intent per salvar El Saler. Per justificar-se davant l’autoritat de la dictadura i despistar al personal no convoquen una manifestació sinó una Acció Cívica en el Saler. La crida va ser un èxit, però quan arriben hi ha un cordó de grisos esperant-los i retirant carnets d’identitat. Malgrat tot alguns més agosarats aconsegueixen aplegar fins a la platja i planten una senyera en una de les dunes.

Amb la mort del dictador la Universitat mimetitzant la societat, es polititza al voltant dels partits majoritaris i desapareixen els partits utòpics com Germania Socialista i els ecologismes idealistes de l’AEORMA. El professor Mollà ja no torna a la política fins a les Municipals del 1987 quan es posa amb contacte amb l’UPV de Bocairent, ens anima a presentar candidatura, ens ajuda a preparar un programa trencador i ocupa el darrer lloc en la llista presentada. Encara recorde un dissabte al de matí pel Mercat Municipal com anàvem els dos repartint programes i explicant-lo a les mestresses de casa. Va haver un prohom de la dreta bocairentina que ens digué que ell no ens votaria, però que el millor programa de la campanya era el de l’UPV.

Un dels esports que més li agraden a En Damià Mollà és parlar amb els seus amics, els que ha passat pel Col•lectiu Lluís Vives, el filòsof Josep Lluís Blasco, el físic Ramón Lapiedra o l’economista Emèrit Bono i un llarg etcètera de professors universitaris i el conversar a les Tertulies de l’Hotel Inglés, amb Vicente Franch, Rafa Company, Salvador Salcedo, Eugeni i Joan Senent i un altre llarg etcètera de gent preocupada pel País Valencià.

Però una de les principals tasques del professor Mollà ha estat escriure sobre sociologia .

Junt amb Josep Vicent Marqués i Salvador Salcedo publica el 1974 el llibre "La sociedad actual" per a l'Editora Salvat de Barcelona. El 1979 publica en Fernando Torres Editor, "Estructura y dinamica de la población del Pais Valenciano", amb pròleg d'Amando de Miguel i el I Premi Fontana Rosa d'assaig de la Editorial Prometeo, "El País Valencià com a formació social". Però el llibre més conegut i polèmic l'escriu junt al seu cunyat Eduard Mira i fou Premi Octubre 1986 en la seua modalitat de "Premi Joan Fuster" d'assaig i és "De impura natione" subtitulat "El valencianisme un joc de poder", editat per Edicions 3 i 4 de València i en el que plantegen una tercera via per al valencianisme polític.

En l'actualitat, retirat de la docència, ha fet donació de la seua biblioteca particular, amb més de 3000 volums inventariats al M.I. Ajuntament de Bocairent que va a obrir amb ells una sala específica en la Biblioteca Municipal.

 

Otros datos y enlaces

----------------------

Se conoce el año, pero no la fecha exacta de su nacimiento