Biografía de José María Llinares Galbis

DADES BIOGRÀFIQUES DEL GERMÀ JOSÉ LLINARES GALBIS, MEMBRE DE L’ORDRE HOSPITALÀRIA DE SANT JOAN DE DÉU.

 

José María Llinares Galbis, el tio “Pepe de Méjico” com l’anomenava la família, naix a Bocairent el 30 de gener de 1925. Era el tercer fill de Francisco Llinares Esquerdo, conegut com el tio Quico el Salaurero, i d´Antònia Galbis Francés. Els seus germans de pare i mare foren Francisco i Vicente. Quan mor la mare, a l’edat de tan sols 34 anys, el seu pare es torna a casar i naixen dos germans més Juan Bautista i Pedro Llinares Vañó.

De jove va treballar a la fàbrica d´Ibañez, situada al lloc que actualment ocupa Cajamar.

El 7 de març de 1949, a l’edat de 24 anys, celebrà la seua Professió Solemne al Sanatori Marítim de San Joan de Déu en Calafell a Tarragona. Els primers anys com a germà de l´Ordre Hospitalària va estar a València i Barcelona.

A mitjans de la dècada dels seixanta va marxar a Mèxic, on primerament  va estar a una clínica a Tlalpan, (una de les 16 demarcaciones territorials de Ciutat de Mèxic) dedicada a l´atenció de pacients amb malalties mentals. Posteriorment  va passar a l´Hospital Sant Joan de Déu a Zapopan, Jalisco, dedicat igualment a la cura de pacients amb aquest tipus de malalties. En aquest lloc va romandre quasi 60 anys, fins la seua defunció.

En 1978 al programa de festes de Sant Blai, concretament a la secció d’absents, va tindre l´oportunitat de contar algunes anècdotes de la seua vida. Encara que no podia vindre al poble sempre que volia, mantenia correspondència amb la família i els amics. Un d’ells era Miguel Cantó Castelló al que mai, a l’igual que a la família, li faltava la postal nadalenca del tio Pepe.

Tornava a Bocairent aproximadament cada tres anys, i sempre ens omplia les cases de regalets mexicans. Durant la seua estada al poble aprofitava per a visitar altres centres de Sant Joan de Déu a tota Espanya. Fou el 1995 en una de les seues visites, quan va comunicar a la família la decisió de no tornar més a Bocairent. Anava fent-se major, i com ell deia el seu lloc estava a Mèxic. Va ser aquesta, la darrera vegada que la família va poder gaudir de la seua companyia.

Va morir el 31 d’agost de 2021 a Zapopan als 96 anys d´edat, havent servit durant un total de 72 anys a l´ordre de Sant Joan de Déu i complint el seu desig de quedar-se a Mèxic.

Hui en dia les xarxes socials constitueixen un canal de comunicació importantíssim en llocs tant allunyats geogràficament com puguen ser Mèxic i Bocairent. I es gràcies al facebook com la família hem pogut llegir comentaris sobre el nostre tio que ens han enorgullit i ens han demostrat com, les persones que compartien amb ell el dia a dia, se l’estimaven. Per acabar aquesta breu biografia deixem ací alguns d’ells:

—

Su alma descansa en la Casa del Padre, muchas condolencias a los Hermanos Juaninos. Agradecida con el Hno José Llinares por los años de convivencia de largas conversaciones y experiencias. Lamento su partida.

—

Que en paz descanse hermano José, sin duda alguna nos dejó muy buenos consejos y una que otra jalada de oreja. Gracias por todo.

—

Amable, educado, culto, sobrio. Siempre ayudando al paciente y al personal de salud con una bondad característica de las almas buenas. Hermano José no olvido sus pláticas de historia y fe, fue de lo mejor durante mi estancia de residente en nuestro querido HSJD. Descanse en Paz.

—

Más de 25 años de convivencia con el Hno. José, lo recuerdo siempre amable y generoso, en fin puros buenos recuerdos. Descanse en la paz a la diestra del Creador.

—

Muy cercano a los pacientes, con una gran vocación y entrega. Descanse en paz.

—

Lo admiré mucho, me hacía querer comer con los chilitos que nos daba. Por favor cuiden de sus tortuguitas, él las quería mucho.

—

Un ser humano increíble, muy cercano a sus pacientes. Era un verdadero gusto charlar con él. Que esté en la gloria de Dios.

 

                                                                                                                                   Bocairent, febrer de 2022